La siesta

Quién me iba a decir a mí que acabaría amando la siesta... Recuerdo a mi madre obligándome, en los calores del verano soleado, siesta que no se discutía, impensable circular a pleno sol, y yo las odiaba, además me impedía jugar al fútbol con los amigos que también se escapaban de su cama. Ahora es otra historia, la vida del jubilado tiene sus placeres delicia de selección, así que después del paseo matutino (4 km), una buena comida de la Teresa... y siesta en mi espectacular butaca automática, gran invento, por sus prestaciones y comodidad. No, no la perdono, la gozo, la agradezco, me regenera y me levanto como nuevo.

 

Sueños y aromas

Si claro, yo amo los aromas,

adoro las brisas que me los llevan, 

los sueños que me trasladan 

a los remansos de la paz que gozamos, 

entre los azahares…

Me muevo como pez en el agua por los sueños,

los vivo despierto, y te hablo, te siento, 

casi te toco y te abrazo, te beso, sin casi, 

y me extasío en tu aroma, el mismo, 

aquel que me traen las brisas, 

las brisas que adoro… 

Los sueños me trasladan a la buena paz.

 

Bona nit, bon cafè...

La taula prop la finestra i, al damunt, un cafè, un quadern, un Pilot 0’5… La nit té lluna i a mi ja m'agradaria que neves per veure el magnífic espectacle de la foscor blanca, però bé, no toca, però somiar no costa res... escriure des de la pau, fins i tot interior, sobretot interior, calma total, no passa ni el tren, no arriba cap vaixell. Bona nit, molt bon cafè.

Assignatura pendent

A l'escola ensenyava als nens a fer vaixells de paper... i potser alguna cosa més, tot i que no era precisament molt hàbil, i quan anaven d'excursió per algun riu, ho intentaven amb les fulles de les canyes que ens quedaven molt macos i els fèiem surar amb una mena de cursa per la vora del riu, o d'algun canal proper. De nen i de jove trobava apassionant navegar amb vaixell, amb una barca petita a rems o a motor, després, de més gran i cada cop més, em fa una mica de respecte, per la qual cosa encara no hem fet cap creuer. És l'assignatura pendent...

 

Ir de pueblos

Me encanta pasear río arriba, ir de puentes como yo lo llamo. Y como no, caminar por la playa en invierno, las olas y yo, algún cangrejo, una brisa, el silencio de algunas voces que dejaron su rastro en el verano. Me gusta ir de pueblos... recuerdo con especial cariño y admiración los pueblos blancos andaluces, pero amo los nuestros, todos los de mi querida Catalunya, Terres de l'Ebre, cuyos pueblos son especialmente bellos. 

 

La nostra parla

La meva àvia li contava a una veïna que jo era un xiquet "molt amorós", i "molt assenciat", i que es notava que tenia "lletra". Bé, la forma de parlar de les Terres de l'Ebre, sempre m'ha semblat d'una fantàstica i entranyable originalitat... Amorós voldria dir afectuós, assenciat faria referència a assenyat, que té molt de coneixement i fins i tot coneixements, i tenir lletra, evidentment, vol dir que que el noi ha anat molt a l'escola i que ho ha aprofitat. Bon xiquet i treballador i molt “debò, debò", dient-ho quan presentaven algú com a un bon partit, algú apte i digne per a casar-se i formar una família tal com cal. És la nostra parla...

 

Desde la encina

La encina acoge y abraza, casi se espesa y protege de la ligera lluvia que le limpia las hojas. Tengo mi sitio en su rama más baja y, desde allí, observó el paisaje... Veo un cercado de caballos, se les ve tranquilos, tienen agua y alimento, relinchan felices su aparente libertad. Más allá, una pineda, una masía, algunas vacas pastando pacíficamente...

 

Un abrazo con futuro

Me gusta ver llover sobre mojado, las gotas de agua parecen bailar sobre los charcos, los impermeables de colores cubriendo las cabezas y las sempiternas mascarillas, disfrazan de tal forma a la gente que parecen disfraces intencionados para pasar desapercibidos. Algún paraguas infantil, como de juguete, y alguno familiar, de aquellos que tanto me gustaban en mi juventud, paraguas que cobija y facilita el inicio de un abrazo con futuro...

 

Eres...

 

Tu eres como el sol para el día,

estrella en la noche, como brisa de mayo, 

como las aguas mil del mes de abril… 

Eres como el pan blanco para el chocolate negro, 

o el pan con tomate para el jamón.

Eres como la sombra del sol, 

la flor del jardín, que no del jarrón,

la libertad del pez en el mar, que no en la pecera. 

Tu eres la sonrisa con que la vida nos acaricia 

...y va acompañada de un café, 

en una mañana de proclamas de afinidad...

 

Aquell somriure fi

Recordo aquell somriure fi, tendre, jove, 

com a infinit, com amagat, com per esclatar,

com per projectar i projectar-se.

Sí, sí, la imatge és sempre la mateixa, 

una nena de timidesa aparent... 

darrera d'un llibre de pedagogia. 

I ara, ja des de la maduresa de la definició total,

un pensa... quin millor embolcall que un llibre 

amb grans continguts per l'aprenentatge. 

Però és que aquell somriure fi, tendre, jove...

 

El sol sale contigo

Cascada que acaba en rizo, bello azabache... 

que ondula la brisa que acaricia tu cara.

Tus ojos de carbón profundo se abren paso, 

como ventanas de barco velero, 

gozando de las templanza del mar amigo.

Tu boca, con labios de cereza,

va nutriendo a tus ojos de sonrisa, 

mientras la primavera aplaude con música...

de hojas y trinos entonados de canario.

Despierta el día y tú sales con el sol, 

o el sol sale contigo...

 

Luciérnagas de tierra y cielo

 

Y en la noche, un paseo de luciérnagas 

sobre las hojas ya muy muertas del último otoño, 

siempre las veo como si fueran estrellas de paseo por la tierra, 

son discretas, aparecen por los oscuros más espesos del bosque 

iluminando los caminos de las dehesas... 

o de los amantes que perdieron su norte 

y se adentraron en las entrañas de la naturaleza. 

Se imaginan... en las noches sin luna y sin nubes,

estrellas alineadas que igual que hacen las luciérnagas en la tierra, 

también iluminan con luz especial el camino de los ángeles buenos.

 

Espectacular tarda futbolera

Hem començat a les dotze amb un Villarreal B-Nàstic de Tarragona, amb victòria dels tarragonins per 0-2. Després, a les tres de la tarda, el Barça femení ha empatat 1-1 al camp del PSC, que és un bon bon resultat tenint en compte que és el partit d'anada. A un quart de cinc hem vist el Villarreal-Barça de lliga, amb victòria del Barça per 1-2, la qual cosa ens fa somiar una mica més amb la lliga, sembla que es podria decidir al Camp Nou amb el partit contra els matalassers, tot i que, a aquestes alçades de la lliga, qualsevol equip et pot donar la sorpresa i guanyar-te. Bé, ho hem gaudit com cal, ara tennis, Nadal-Tsitsipas, la final del Godó...

 

Els bons amics

Avui m'ha trucat un amic del poble, m'ha explicat que ha fet 79 anys, tot i que ell en deia 16 (7+9). Ens hem explicat quatre coses, hem comentat que estem vacunats i que a ell li ha fet una mica de reacció i això es veu que és positiu ja que significa que el cos reacciona davant d'una agressió vírica. Ens hem desitjat sort i que les revisions de xapa i pintura que ens quedin vagin molt bé. Sempre tinc bons records dels amics, tot i que després cadascú segueix el seu camí... és llei de vida, però un bon amic, d'alguna manera, sempre hi és, diuen que és un molt bon tresor, el millor.

 

Domingo

Los domingos que ya llevan implícito el amor, si además tienen sol, son una auténtica delicia. El de hoy es un andar de fiesta, la gente se mueve y se "aterraza", y se "amiga", y se confronta y ameniza con placer. Parece que han anunciado que, a partir del lunes, podremos circular libremente por toda Cataluña, lo que para muchos es sublime. Comemos en casa, hoy es tarde de fútbol, tarde Barça, tocan PSG femenino y Villarreal de nuestra liga...

 

Mejorar tu felicidad

Siempre les hablo de acelerar el amanecer… y es que hay tanto que vivir, tanto por lo que vivir, hay que dar gracias siempre por todo lo recibido y ejercer de buena gente sin desfallecer en lo acometido, si ya eres buena gente tienes mucho ganado, y si lo eres menos, tienes la oportunidad de resarcirte y mejorar tu felicidad.  Siempre me he sentido feliz procurando hacer felices a los demás, creo que la FELICIDAD es algo de eso...

 

Un baño de belleza

Vuelve el verde y los colores al campo, 

el poeta ve un baño de belleza natural, 

margaritas de colores al sol, 

amapolas que ya no van solas y alegran los caminos, 

amarillos de colza que parecen un baño de oro gratuito. 

Flores que ya han dejado de ser flores... 

para ser firmes esperanzas de frutos,

azahares de aroma espectacular en mi huerto, 

antesala de mis naranjas y mandarinas deliciosas.

 

Pebrots o albergínies farcides

Sóc d'aquells que els agrada més el pebrot que l'albergínia, així amb l'escalivada a mi sempre em posen una mica més de pebrot. El que fa temps que no mengem són albergínies o pebrots farcits amb beixamel, tant una cosa com l'altra són espectaculars de bons. La Teresa ho broda... avui li he recordat que fa temps que no en fem i podria donar el cas que aquest cap de setmana hi hagués sorpresa. Per les verduleries de proximitat he vist pebrots i albergínies que fan tot el goig del món, la carn picada de confiança de la nostra carnisseria, així que... tot és possible!!

 

A mi aire

Y le vi un aire a mi, callaba como yo, 

con un silencio parecido al mío,

miraba en directo, sin disimulos, 

sonreía tímido pero sincero y suave.

La vi como yo, pero en proyecto aún, 

muy joven, una esperanza firme... 

de un complemento ideal para mí, 

un abrazo con el que crecer a dos.

La vi a mi imagen y semejanza… mejorada.

 

Botes d'aigua

Recordo que, en un principi, no tenia botes d'aigua, anava a les escoles del Centre, Carles Itarte es deien, tot i que jo anava amb el meu mestre Don Santiago Candela. Bé, però no tenia botes d'aigua i m'agradava, com a tots els nens, posar els peus per tots els bassals i arribar a casa fet un cromo. Recordo amb una il·lusió especial el primer cop que em van regalar unes botes d'aigua, plovia i gairebé vaig fer tard a l'escola, sembla que anava escollint totes les aigües embassades per passar-hi pel mig...

 

Las nubes del poeta

 

Me interné en el interior de un poema,

allá donde el poeta escruta, exalta, templa y contempla 

los emocionados temblores del amor platónico, 

allá donde el trovador vence y convence, 

emociones propias y ajenas… 

Me interné galopando por los versos, 

comprendí la intención del poeta, 

me subí en su ilusión y su fe y acabé con el alma en vilo, 

volando entre dulzuras por los sueños más maravillosos

de un amor noble, sincero, de verdad, 

con todas las nubes propias de los poetas...

 

El llibre i la rosa

Aquest Sant Jordi m’he fet un "me lo pido" i la Teresa, meravellosa missatgera, m'ha comprat un llibre de Xavier Bosch, “La dona de la seva vida”, m'encanta aquest autor que és molt valorat, he fullejat una mica el llibre, n’he fet algun tastet… "Cada família té els seus silencis. Cada país, també". El llibre s'acaba dient aquesta frase: "La història només té un defecte: no s'acaba mai". Evidentment he comprat la rosa, aquest any vermella, i l'he posada amb aigua, junt amb l'espiga, però ho he tret de l’embolcall i s'ha esfullat una mica, no els pètals, les fulles de la branqueta… bé, no passa res, tot el que simbolitza no ha perdut un bri de cosa... 

 

Estic vacunat

Avui a les onze del matí, m'han posat la primera dosi de la vacuna, és la Pfizer i, de moment, sembla que tot va normal, a dures penes he notat la punxada i ara, unes hores després, tot i que he fet la meva caminada habitual, no noto res d'especial. La infermera ja m'ha donat hora, la mateixa d'avui, per a la segona dosi, crec que són vint-i-un dies...

 

Sant Jordi 2021

La rosa i el llibre, el paper de plata,

el bé i el mal, Sant Jordi mata l'aranya…

És un dia bonic, el dia dels enamorats,

un bon dia per anar a cercar unes roses

que estiguin a l'alçada del teu amor.

Un bon llibre que faci palesos els cants

...de vida i esperança i bona convivència.

Dona'm la mà i anirem lentament... 

passejant per la vida, tot recordant el geni del riu, 

la fada del bosc, el cant de les sirenes, 

reviurem l'emoció del vols de les nostres papallones 

...i anirem cofois cap a casa, tot sabent, 

com diria el poeta, que ens estimem...

 

Se escapó del guion

Hoy he reñido a un sueño, por soñar lo que no toca y por no tener el final que el director, o sea yo, siempre tengo dispuesto. Teresa y yo nos habíamos comprado un terreno con una casita en Andorra, con la idea y la ilusión de criar animales sueltos, fuimos a verlo y nos encantó, ya nos imaginamos el cercado y el montaje, la naturaleza al lado y la vida bucólica y rural a tocar… Pero, siempre hay un pero, y, antes del despierto, un toque de realidad, que no viene al caso, se escapó del guion de los finales felices y estas películas yo no las dirijo nunca jamás...

 

Ver tu luz

Bailar con las sirenas, 

volar con los flamencos,

jugar con los ánades... 

por entre los juncos de un río, 

mirar cómo cae la nieve, 

por la ventana de una casa, 

en la montaña más alta, 

y verte despertar a mi lado, 

y contemplar cómo el entorno... 

va tomando la alegría de las luces, 

de los colores más maravillosos.

Despertar y ver tu luz sublime...

 

La política y el amor

Estoy escuchando canciones de Víctor Manuel, me encanta... “hay amor que despierta las piedras” y tiene unas formas muy naturales y entrañables de interpretación, tanto del amor como de los aspectos sociales, donde también es un experto desde su punto de vista comunista. Bien, no suelo hablar de política, no me gusta y además estoy muy decepcionado con todo lo que cae, prefiero hablar del amor, en todos sus maravillosos aspectos. El buen amor no sabe ni entiende de política...

 

Amor de cielo en tierra

Hay aguamarina en tus ojos, fantasía en mis sueños, siendo tú la luz que ilumina todas mis proximidades, 

colores en bonito mi existencia, 

das paz a todas las espadas que no tengo… 

Hay ternura en tus ojos por donde navega siempre 

tu enorme sonrisa de afinidad total. 

Hay proclama y fiesta en tus ojos, hay amor del bueno, 

de mejor convivencia pacífica y convincente, 

amor en paz de hogar, de cielo en tierra...

 

Blavet

El Pere té un agapornis que es fa estimar molt. Avui hem intentat cercar-li un nom i, després de conversar una mica, ja tenim nom i cognoms: De nom Blavet, de primer cognom Bonic i de segon cognom Busseretes, que és una paraula que només entenem per les nostres terres. Bé, això del Pere amb els animals és molt interessant de contemplar... sempre recordo que estava convençut que hagués estudiat Biologia, però al final es va decantar per la via artística. De totes formes, la seva casa sembla un petit zoo del qual en gaudim la família i tots els amics...

 

Y algún escrito...

Sí, la luna, el mar, el río, el sol, el bosque,  

el pueblo, la infancia, la familia, 

el primer amor, y el segundo, y el amor en sí, 

aquel que crees que es definitivo…

La higuera, el cerezo, el níspero, 

el granado y el ciruelo... 

los estudios, el primer adiós al pueblo, 

el regreso para cargar pilas y acariciar las raíces. 

Y algún escrito, al mirar por la ventana, 

de los sueños posibles y compartidos...

 

Criar vedells

El meu padrí, Rafelet de la Madrina, germà de la meva mare, era un comerciant de luxe... podia sortir amb el camió carregat d'arròs blanc i tornar amb una dotzena de vedells, sembla que els estic veient, tots iguals, d'un color marró clar, amb unes anques ben quadrades que feien tot el goig del món. Recordo que els hi feia allò que en diuen un abeurall i també els omplia la menjadora de palla, la mullava una mica ruixant-la amb una galleda i, després, posava uns grapats de "farinasses" del seu petit original molí... em sembla que en deia una "empallada", després també els donava alfals que anava a cercar a Ulldecona...

 

Dijous... vacuna!

Avui m'han trucat del CAP i m'han preguntat si em volia vacunar, he dit que sí, evidentment, i m'han donat hora pel dijous a les 11:12h. Bona hora, anirem a esmorzar una mica al lloc de sempre i, després, a vacunar-se toquen, que sembla ser que s'ha convertit en un deure inexcusable al que jo accedeixo de bon grat. La Teresa ja té la primera dosi que li correspon a la seva edat, a mi sembla que en correspon la Pfizer, que també es posa en dues vegades. Bé, veurem què passa, de moment toca complir...

 

Exercint de culer

Avui a més de tenir la bandera del Barça al balcó, que per cert, algun culer també ho ha fet, m'he posat damunt de la mascareta reglamentària, una amb els colors del i l'escut del Barça. Així que he exercit de blaugrana i ho he gaudit com un nen d'aquells que, a l'hora del pati del cole, arribava a la fila dient: "Hem, hem guanyat, hem guanyat…” Tots els meus amics se n'alegren molt de la meva felicitat, fins i tot els merengues...

 

Les papallones acaronen

A vegades et deia a cau d'orella amb veu entretallada, els sentiments directes del meu cor enamorat…

Després, amb la serenor de l'oficialitat definitiva, 

puc mirar-te als ulls... i et dic gairebé el mateix,

però ja amb veu millorada, com a estereofònica, 

és veu de música que balla, balla un ball de papallones,

que mai han marxat i sempre són a punt 

...d’acaronar els nostres sentiments.

Primer a cau d'orella, ara mirant-te als ulls...