Penso en aquell pagès que ha sembrat a l'hora, que ha tingut un bon temps i una bona sortida, es mira el tancat de la boquera, tot d'un verd intens, sembla que també ha estat encertat en la quantitat d'adob. Té la terra neta, ell encara birba a mà, treu les males herbes i les deixa al marge, fins i tot esgarrapa l'agram que surt per alguna cantonada. Aquell bon home es passeja pel marge, es veu satisfet, cofoi, el seu esforç es veu recompensat, avui anirà al cafè on va sempre i, com sempre, parlaran de l'arròs i a ell se li escaparà un somriure de satisfacció…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada