Me'n havien parlat les veus amigues, però ja se sap, aquestes coses són com els llibres o les pel·lícules, que t'han d'entrar pel ulls, i després col·locar-se a tot confort... o no et diuen res. En veure-la, confesso que la vaig mirar amb reiteració, tenia una bona llum natural, un aire senzill de brisa suau, però atractiu, tota la gràcia de la bona fruita, madurant a pressa feta. En escoltar la seva veu ferma, coherent, neta, vaig romandre prop, com aquell mosquit que no s'allunya de la copa del vi més bo. Doncs sí, tenien tota la raó!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada