L'àvia em feia pa amb vi i sucre, i després, gairebé d'amagat, quan ens quedàvem sols, ens fèiem sopetes amb cafè, també amb molt de sucre, i al temps de les figues me'n collia un bon plat, les pelava, les feia gairebé puré amb una forquilla i després encara afegia un parell de cullerades de sucre… Així no és d'estranyar que he acabat una mica dolcet, encara no m'injecten insulina, però sí que he d'anar una mica empastillat. Ara faig prou bondat i ho tinc prou ben controlat, res de sucres, pocs hidrats…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada