Tenia deler per anar a l'escola, esbrinar allò que podia succeir en el meu grup classe perquè hi havia nens exultants de felicitat i potser algun que no n’era tan de feliç... intentar esbrinar què passava a casa seva amb el perill que això comporta, però mai vaig deixar d'intentar-ho, mirar què fer per ajudar als alumnes amb més dificultats, sense oblidar d’ampliar coneixements a aquells que anaven bé. Sí, tenia molta il·lusió i ho vaig gaudir moltíssim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada