El meu amic ha traspassat...

És un dia trist, negre, plujós, sense cap mena de gràcia… El meu amic restava a l’hospital, ja inconscient, sedat per amortir el dolor. Voldria pensar que m’ha reconegut, però no, ha traspassat al cap de poca estona. Era el meu amic de joventut, ens varem quedar sols, allargant la llibertat mes enllà dels trenta, fins que ens van pescar, quan ja pocs ho confiaven. Crec que vam tenir sort, va costar però va valer la pena.


Avui, amic, penso en tots els bons moments que van passar junts, en les minivacances a Barcelona pel pont de la Constitució, en els diumenges a la tarda escoltant al Barca, camí de Sant Carles de la Ràpita, en els berenars al Perelló, en cada estona que vaig tenir el plaer de gaudir-te. Hi ha persones que tenen una reserva al Cel, allà on son els pares i els avis, la bona gent. Ara hi seràs tu, i tots plegats seran encara més feliços. Josep, sempre al meu cor, sempre amb tots nosaltres... mai t’oblidarem!