Vostè és un home savi...

Els quarts de primària estàvem d'excursió. Havíem anat al Castell d'Escornalbou i contemplàvem el paisatge des de l'alçada dominant del territori. De sobte, un nen de la classe de 4t C s'apropà i em diu, amb un somriure tendre de complicitat: "El meu pare diu que vostè és un home savi...". Les meves companyes i jo ens vam quedar a quadres. Evidentment que no en tinc res de savi, només he estat algú que ha intentat facilitar la convivència i ajudar en el possible als meus alumnes.

Aquest bon senyor, que havia estat alumne meu, em fa reflexionar sobre la influència que podem arribar a tenir sobre els nostres alumnes, sobre la seva formació integral: caràcter, personalitat, esforç, constància, valors i tota mena de bases que reguen i alimenten el desenvolupament de les seves intel·ligències. Recordo que em feia sentir molt bé quan veia que algun alumne superava les seves dificultats d'aprenentatge o comportament. De la mateixa manera, em produïa una certa tristesa quan no aconseguia endreçar allò que m'havia proposat. A tots els mestres ens agrada pensar que, de tot allò que anem sembrant, alguna llavor germinarà i, tot i fent-se gran i millorada, contribuirà en la construcció d'un món més competent i just.

Benvolgut ex-alumne, no, no sóc un home savi, però gràcies per haver-ho pensat i haver-ho contat al teu fill. Sóc feliç si en alguna cosa he pogut ajudar-vos... una mica.