Avui tocava bici de Serrallo i escullera, de Miracle i Arrabassada... bici per la nostra mar propera i estimada. Feia bon dia, gairebé d'estiu i es notava més circulació de l'habitual. Aleshores ens hem trobat. Tota una trobada de jubilats, des de cinquanta i molts fins a setanta i pocs. La concentració, accidental i amb cert encant, ha tingut lloc a l'Arrabassada. Sí, feia gràcia, semblava un conjunt de formigues atòmiques fugides de la serpent multicolor del Tour de França i envellides pel pas de tants anys, també pel pes...
Ha estat, si més no, curiós escoltar-los, amb totes les lleis al seu favor, tècnics de tot, mestres dels seus néts, presumint de fills, entesos en cotxes, lleugers de boca, potser mancats de públic, potser amb alguna expressió que contradiu tot allò exposat amb contundència, sempre sobrats de seny, pèrits de la vida... i en viure. Un deia que el seu fill s'havia comprat un Mercedes; l'altre, que havia estat una setmana de vacances; un tercer, que ahir al matí havia fet 85 km arribant fins a Altafulla i per totes les platges; un quart presumia d'expert en motors de gasolina; finalment, un més modest ens explicava que s'havia comprat, per uns vuit mil euros, un cotxet totalment equipat.
El meu amic Antonio i jo ens miràvem en silenci, tot buscant un buit per reprendre la tornada a casa...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada