Ara que no em sent, diria que la Teresa és l'aplicació pràctica de la raó. Els seus principis d'autenticitat contrasten amb d'altres d'una sensibilitat que sembla vulnerable en escreix. Per això m'encanta. Jo Claudi, vull dir Pere, amant de la naturalitat, sobretot quan ve de la terra i de la condició humana, veig en ella, a més d'una qualitat intel·lectual inqüestionable, una mar rissada de riscos, per on neda amb una certa agilitat prudent i, en un principi, amb l'aplaudiment general dels seus propers més abnegats.
A vegades, voldria para el temps per pair millor la vida. D'altres, voldria accelerar-lo per escurçar les teves absències. Al teu costat, sol fer bon temps, en general, fins i tot avui que plou i el vent escampa l'aigua a mode de boira espessa, envoltant, penetrant... Al teu costat hi ha camins cap a la plenitud, esperança, molts cops millor que la realitat, a vegades crua, trista, pobre... mai en aquest cas. Estar amb tu és passar a net i millor tot allò de bé i de bo. Amb tu, la prosa sempre acaba sent poètica, tot i que ets de ciències... i molt natural.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada