ma mare en farà 95, d'anys, de primaveres,
de poesia: bucòlica i nostàlgica, de casa i de poble,
d'arrossars i planures i belleses diferents.
Poesia romàntica de l'esforç per sobreviure,
a les mancances de tot tipus, a la salut.
Però també un crit esfereïdor, un clam, un cant,
per les fites aconseguides des d'altres realitats.
Poesia existencial, on la vida passa...
regalant camins que no tots poden recórrer.
Poesia de senectut, de llàgrima profunda...
d'allunament... Poesia dramàtica i dolça...
Ma mare es gronxa per les etapes de la seva vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada