divendres, 23 de març del 2012

Sense campana ni timbre

Sense campana ni timbre, ni mirades al rellotge, ni presses, ni neguits. És una altra vida, una altra història, un tornar a néixer, per tornar a casa i als altres camins, com a més fet, potser millorat, sempre corregit.

Sóc un jubilat, i confesso que, de vegades, se m'escapen somriures des d'una alçada vertiginosa que va més enllà del bé i del mal i, fins i tot, del regular... Penso, en veure diferents actuacions, que hom ha de passar pel filtre i la neteja, per l'errada i l'encert, per experiències (anys de vida) que el portaran a l'Experiència en majúscula.

Viure sense rellotges d'estridències alarmants i perilloses no vol dir viure deixat anar per les pendents i sense remei. Un jubilat és un naixement, una fermesa madura, una referència, un professor de la vida...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada