Com diem per aquestes contrades, és la nostra jove, la que conviu amb el
meu fill, el nostre fill. La nena en fa vint-i-quatre, creix i cada dia
és més bonica, té més valors, tots en base a la naturalitat i a la
bondat. No es fa vella, és fa bella, sobretot per dins, i amb una
progressió constant. Sempre sembla feliç, i ens regala aquell somriure
net i fi que només emeten les persones en pau. Fa una feina que va més
enllà del treball i del preu i l'honradesa. És una implicació només a
l'abast de les bones persones, amb capacitat per a fer el bé, perquè
elles són el bé en sí.
Que siguis molt feliç i per molts anys... això voldrà dir que el nostre
fill també ho és.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada