És allò que en castellà hi diuen "retozo", "carantoña". La parauleta, en la nostra parla, té el seu atractiu: pot ser una mostra exagerada d'afecte, un afalac enganyós, com diria un diccionari enciclopèdic. Sona sempre a mostra d'afecte, de complicitat, d'afinitat, d'afany a fi de bé.
Em fa pensar en la carícia dels sentits i en la resposta a flor de cor i pell... encesa en flama viva de veritat, acaronament d'alès tebis a cau d'orella, formes còmiques de sentiments reals, profunds, escalfor a base de la força dels ulls, de mirades que cremen, de mirades que clamen, de mirades que, un altre cop, veuen realitats en els seus somnis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada