Incoherències

Marieta de l'ull viu, que calla i li diuen sàvia, mentre un tsunami japonès trontolla pels mars del sud... mai plou al sud de Califòrnia. L'esparver no menja perquè no li donen, tot i que s'ha llevat molt d'hora i no ha enfosquit més aviat. L'home, assegut davant de casa seva, no veu passar el cadàver del seu enemic, així que l'home sense camisa es pelava de fred i no era feliç. La xica despentinada portava dues hores de perruqueria i lluïa satisfeta el desgavell, tot i tancant la porta a la pulcritud i portant la clau a la diversitat...

De totes maneres, encara es veu alguna cara de satisfacció plena, amb els ulls encarats de cara el nas, havent perdut l'oremus a la recerca de la composició tradicional. Un errat de comptes, per gastar més del que ingressa, demana almoina per ser just en matemàtiques i no saber-ne gaire, de la vida. L'u li diu que toqui el dos perquè el tres ja és fora. A cops, d'aquells que ens fa la vida, tres és multitud i la solitud companyia. La tortuga constant arriba primer que la llebre, conill salvatge cregut i adormit a l'ombra del despropòsit.

No sé si hi ha cases d'algú, però no hi ha cases per tots, tot i que casa meva és casa vostra, si és que hi ha cases d'algú. El poble demana pa i circ tradicionalment... ens estem quedant sense, de mica en mica, sense res, ni mica...