De sobte, sembla que retorni a antigues realitats... aquells perfums de net, de Nenuco matutí, que es transformaven en olor de tigre, després del pati, olor a llapis Alpino i goma Milan i a tinter d'una ploma que sempre tenia escarxada... Olor a llet en pols de l'ajuda americana, a formatge groc en triangles, de la mateixa procedència... Olor del mestre a Floïd o Varon Dandy, olor de llibres nous i de l'entrepà de mare, de truita o sardineta, tonyina o formatge, poques vegades de pernil salat, alguna vegada de dolç... Olor de serradures mullades de quan netejàvem la classe cada dissabte, totes les setmanes... Olor de sabó de casa, el que ens feia la roba els dilluns, olor de regalèssia d'arrel dolça i propietats pectorals que anàvem a cercar per les proximitats del riu Ebre... Olor de vàter, sempre brut, sempre insuficient, sempre maltractat... olor de suor, després del partit de futbol de cada pati...
L'escola també té els seus sons característics, de vegades sorolls, d'altres silencis emotius i músiques variades. Recordo el "Cara al sol" que Don Carlos ens feia cantar respectuosament abans d'entrar a classe... També la rutina cansada i eterna de les taules de multiplicar, cantades, fins i tot, camí de casa o del col·le. Soroll dels nens al pati, estridències variades, xiscles a la carta, emocions a coll-i-bé de la llibertat i de l'esbarjo... un nen que plora amb tota la força i un altre que riu l'acudit de la seva amigueta, amb desproporció... són sons habituals. Aquell mestre jove que ve de València i toca la flauta i el pare d'un company, la guitarra... i els escoltem, i un estoig que cau i una pilota que vaig xutar amb l'esquerra i que, evidentment, va trencar un vidre.Ara, l'escola del Serrallo obre les portes amb música, de vegades amb bon gust: Mozart, Vivaldi... També en acabar ho fan amb bons sons...
Avui, gairebé podríem parlar dels silencis que no pot tenir una escola activa. També penso que l'alumne pot estar molt actiu sense moure's del davant... de l'ordinador, i també seran músiques... electròniques...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada