La Rambla Nova té un encant especial, sembla com un cant a la pausa, al recreo, a la família, al amics, a la colla... i en parlem de tot plegat anant a "tocar ferro".
Un nen que passeja amb la bici, sa mare porta una nena rosseta penjada del coll... i el seu pare, de barba primera, s'ho mira i somriu.
Estudiants en recerca d'amor... en tenen tant per donar! Llueixen pit i llibre i joventut i es regalen somriures... Uns estrangers fan olor a "Reflex", van fixats a veure el mar, a tocar ferro, sense saber-ho... La nena bonica que busca emocions i el nen que apareix puntual i formal, i la mar inspirant, contemplant, tot anat a tocar ferro...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada