Una església vella, artística, on molts han començat la vida i l'han acomiadat. Una església amb tres-cents nius d'oreneta. Crec que, si jo fos oreneta, també faria el niu allí... Allí és la pau i el respecte, la pregària i el seny, la possibilitat de millora, la fe.
El mossèn explicava que aquests nius feien malbé la pedra de la façana... artística, valuosa, romàntica i venerada... així que els va fer fora i, a més, ha col·locat unes xarxes que impediran que tornin a fer-los... I a mi, que ho entenc, que s'ha de conservar la respectada construcció, que l'entrada al temple serà més higiènica, que té la raó, i el sentit comú ho diu així, però a mi m'envaeix una sensació de tristesa... Un niu és una família... d'ocells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada