dimecres, 28 de març del 2012

Se m'obren els esperits

Bonica expressió, pròpia de les nostres terres de l'Ebre. Vol dir que experimentes un panorama adient, un sentiment a flor de pell. És un olor intens de fang, d'arròs, de Delta...

En arribar a l'Ampolla i passar el pont de la via del tren... i contemplar aquella immensa planura... catalana, se m'obren els esperits. Tot és diferent: el menjar, la parla, la terra, la fauna, la flora, les persones. Persones, ens primaris, directes, sans, sincers, nets, clars, entenedors, sense vernís ni protocol, però tot un temple a l'autenticitat. Et pots girar de cul, que no te la claven perquè són portadors de la noblesa de l'Ebre, aragonesa i navarresa, entre d'altres.

En arribar a Deltebre, el cor em fa un batec feliç: se m'obren els esperits!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada