En arribar a l'Ampolla i passar el pont de la via del tren... i contemplar aquella immensa planura... catalana, se m'obren els esperits. Tot és diferent: el menjar, la parla, la terra, la fauna, la flora, les persones. Persones, ens primaris, directes, sans, sincers, nets, clars, entenedors, sense vernís ni protocol, però tot un temple a l'autenticitat. Et pots girar de cul, que no te la claven perquè són portadors de la noblesa de l'Ebre, aragonesa i navarresa, entre d'altres.
En arribar a Deltebre, el cor em fa un batec feliç: se m'obren els esperits!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada