El primer iogurt

Érem a Barcelona. El meu padrí, la meva cosina gran i jo vam entrar a una "grangeta" d'aquelles que, al llarg del temps, sempre resultarien atractives, però no pas per aquest inici barceloní i nefast.La meva cosina, protectora ella,simpàtica i volent el millor pel nen (el nen era jo), va demanar un iogurt. Una cosa blanca i espessa, flonja i amarga, amb un pot de vidre immens que no s'acabava mai i amb una etiqueta on hi posava "La lechera". Tampoc no tenia sucre, ni sal, ni cap gràcia, ni sentit... més aviat vaig pensar que estava fet malbé, que allò era una fermentació putrefacta i desagradable. Devia fer mala cara i vaig intentar que ho tastés la cosina i així el podria canviar, si més no, per un got de llet normal, però, res... ni afegint una mica de sucre em semblava comestible, aleshores era un amarg àcid, una mica dolç, però igual de desagradable o més. Total que no m'ho vaig menjar, no vaig poder...

Després, al llarg del temps i després de valorar com cal la bona intenció de la meva cosina, he anat apreciant la contribució dels productes làctics, en general, i dels iogurts, en particular, a les dietes sanes i equilibrades. Diria que els iogurts han estat molt millorats, tenen millor gust, naturals o de fruites, amb sucre o edulcorats, més suaus o més intensos, sense greix o semis, amb trossets o sabors, cremosos... Potser he recuperat el respecte pel iogurt...