Tenir caràcter

No xuta, no pita, no se sent... és passiu, no s'explica, és portador de timidesa, calla i dóna raons de reconeixement, sense raonar ni reconèixer res... és apàtic, inhibit, no té caràcter.

Mentre, el seu germà bessó, igual de ros però d'ull viu, paraula alta i fàcil, agilitat mental, de rèplica ràpida, to definitiu, ferma agressivitat, convincent, amb la mesura justa i incontestable. Té caràcter, diuen, és un lluitador, és vàlid.

Recordo dels meus temps (no fa tant...) de professor del col·legi La Salle de Reus que tenim un "Caràcter Propi del Centre". És un distintiu, un segell, un seguit de proclames i comportaments que fan de la nostra escola una esplèndida realitat.