Recordo que la Teresa i jo vam anar, una vegada, a buscar rovellons... i en vam omplir dues cistelles d'una cosa semblant i molt maca, però que no eren comestibles. Els nostres amics van riure amb nosaltres...Pel Tarragonès és habitual i atractiu anar a la busca i captura de bolets i espàrrecs. Pel Delta, poca cosa... algun peu de xop i para de comptar. D'espàrrecs, ni un, alguna esparreguera ornamental i prou.
Típic, original el personatge a la recerca d'aquests productes. Coneixen el lloc, matinen, ho guarden en secret, a vegades van en colla o en família, d'excursió. Aquests dies he conegut la gràcia dels espàrrecs, quan en trobes, i la desgràcia, quan et punxes als esbarzers propers. Rovellons i espàrrecs... un regal més de la mare terra!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada