Volia ploure i en feia tota la cara, però aquí a Tarragona no en sap gaire, se n’oblida sovint, i quan ho fa, igual es passa tres pobles i ens deixa amb aigua fins al coll, com aquell cop en què va sortir el Francolí i ens va inundar tot el parking fent una malesa impressionant. Bé, avui es podia caminar per les ombres, on només treia el nas la típica xafogor d’aquesta terra tan maca, envoltada d’aigua del mar Mediterrani…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada