Recordant a Lluís Llach: ”Si avui parlo d’amor és per dir-vos, potser sense força ni traça, que faré mil cançons amagant veritats sota un joc de paraules”... Però jo diria que tot allò viscut des de la infantesa passant per l’adolescència, la joventut, la maduresa, fins i tot ara que ja sóc al raval de la senectut, he viscut, he sentit, he rebut, he donat sempre plena i sana sinceritat. Sempre he sabut quin era el meu lloc i he procurat estar a l’alçada de la intensitat del moment. Fins i tot en aquells moments en què no en tens mai prou de tot plegat, he gaudit de l’exquisidesa de la més justa proporció…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada