Ella em mirava amb ulls d’amor i jo tenia aquella fermesa tèbia del personatge cofoi i afortunat. La vida, que mai és fàcil, quan es viu a dos en pau i amor té la seva gràcia. Cal no donar mai res per fet, cal sembrar cada dia i, com diria el poeta, “Cal que neixin flors a cada instant”. Només així és viu plenament en la construcció constant de la felicitat més estable…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada