Doncs sí, aquesta és una data significativa, 17 d’agost de l’any 1983, és la data del nostre casament, així que fa 41 anys que vam dir que sí, tot confirmant i conformant a tothom que tan bé trobaven la nostra unió. Sempre he pensat que quan un troba allò que no cercava, si més no en aquell moment, és com una llum que se’m va posar al camí i que em va deixar veure que la meva vida podria enfilar un nou destí on realment podria haver aquesta llum que hom necessita per poder apreciar la bellesa natural de l’entorn, de l’existència, de la vida. Evidentment et vaig mirar amb els ulls grossos sense perdre cap detall, et vaig escrutar, vaig fer allò que en diuen una composició de lloc i vaig gaudir de la paciència del plaer, de l’emoció del misteri, de tota la tendresa de la innocència natural de la teva ferma i sana joventut. Com pots veure, cada any torno a dir que sí, diria que ho faig cada dia, cada minut. Ser al teu costat és aconseguir aquell somni que tenia de sempre, tenir algú per anar de la mà, passejant els silencis perquè ja tot és dit i sabut, perquè res ni ningú osa interrompre l’estat natural de l’amor en la seva manifestació més sana, més real, més pura, més sublim, més vital. Avui gaudeixo de l’emoció de l’estimar, la satisfacció del complement, la veritat dels silencis en pau, però sobretot, ara i sempre i pels segles dels segles, gaudeixo de tu…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada