I, evidentment, com passa sempre, la Teresa millora tot allò que toca, si a això afegeixes que ella sempre procura complaure les meves preferències, doncs ha resultat un gaspatxo espectacular, no massa àcid, un pel picant perquè li vaig dir que posés doble ració d’all, i oli d’oliva, és clar, sense pa torrat, amb pebrot verd, cogombre i alguna cosa més que entra al secret millor guardat de la millor cuinera de casa nostra i part de l’estranger…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada