El somriure beatífic de comprensió. El silenci aquell que no et dóna la raó però sí una pau que potser no mereixes i que no saps agrair. Aquella encaixada de mans o aquella abraçada que ha deixat de ser protocol·lària i s'estreny de forma ferma i sana perquè ho fa amb el cor, amb tot el cor, sincerament. Aquell t'estimo que surt amb música de l’ànima, que va del cor tremolós a la boca i aquesta ho expressa tal com raja, sense preparació, natural, espontani, net, real, sincer, pur, sa, de debò, total…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada