Sembla que, de petit, menjava més amb els ulls que amb la boca. De jove, sempre tenia un budell buit, a més de ser un bon amic dels greixos i dels hidrats. De casat, la Teresa ha intentat sovint racionalitzar la meva forma de menjar, amb bons resultats en general. Però ha estat ara, ja tots dos jubilats, quan hem aconseguit gaudir dels àpats més sans i naturals. Està clar que hom cerca la salut i per aconseguir-la cal menjar adequadament…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada