dimarts, 13 d’agost del 2024

Ho intento, ara i sempre...

Sempre he volgut ser un poeta que estigués a l’alçada per poder expressar els sentiments amb tota la seva més crua realitat. No, no es tracta de magnificar, ni d’exaltar totes les sublimitats que em brollen del cor, només voldria plasmar, sense afectacions, aquella sincera naturalitat amb què un pot estimar. Sempre he procurat, he somiar i fins i tot m’he esperat, escriure amb la tinta dels batecs d’on brolla la més estricta i natural sinceritat…

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada