Quan fa tanta calor com ara, sempre penso, i a cops somio, que vaig caminant per la gespa que hi ha aquí a la vora del riu Francolí i de sobte es posa a ploure, una pluja fresca, fina i contínua, i jo me la deixo caure al damunt amb tota la satisfacció del món. I si estic somiant em desperto amb un somriure de felicitat total. Em plou al damunt, estic fresc i bé…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada