La seva veu era ferma i dolça a la vegada, arribava neta directament al cor. Feia anar els silencis, perfectament oportuns, que sempre acompanyava amb un bon somriure de comprensió, o fins i tot de complicitat. Confesso que jo sempre la mirava amb els ulls de l’amor, la qual cosa feia que totes les seves qualitats i valors, que eren molts, els veiés encara més magnificats, genials, sublims…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada