I et parlaré de la dolcesa de l’arbre amic,
l’estimada alzina del camí, que abraça i rega d’ombra i pau
qui passeja pel bosc, tot cercant allò desconegut,
per natural, per sa, per diferent.
I et parlaré de la pau en calma del silenci,
on només els ocells gosen interrompre-la
perquè sigui una pau musical, angelical, sublim, divina.
I et seguiré parlant de l’amor a tot i a tu… sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada