Amb les celebracions i felicitacions que hem rebut amb motiu del nostre aniversari de casament, una senyora em va dir “Aprofita-ho que això s’acaba”... resulta que ella havia perdut el seu marit l’any passat. Evidentment m’ha fet reflexionar, no imagino una vida sense la Teresa, no seria vida, també fora trist veure a la Teresa sense jo, no per res, sinó perquè jo sóc qui més l’estima, que és el que es mereix…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada