Diuen que la cara és l'espill de l’ànima i, realment, deu ser veritat. Avui he vist uns avis, no massa grans, jugant amb els seus nets a un parc infantil del Serrallo. He observat amb atenció especialment a la cara de l’avi, el bon senyor tenia activat el llagrimal, però tot de satisfacció i felicitat, l'àvia abraçava a una neta que s'havia fet una rascada a la cama, recordava segurament els seus temps de bona mare…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada