L’oblit camina tan lent que no és possible, tampoc ho vull, no vull oblidar, tot forma part del meu passat, un passat que forma part del present i segurament també del futur. Tot allò que va ser, o fins i tot que hagués pogut ser, configuren el que ara ets i el que ara ets és la base del futur. Sempre respecto i estimo el que hagués pogut ser i el que va ser, tot i que ho hagués pogut millorar bastant, també…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada