Tinc la raó del sentit, la forca del sentiment més natural del cor, tinc la pau de casa, la casa del pare i la mare, la casa del fill, on viu ara, on som ara tots per acomiadar l’estiu. Tinc el record present, la presència estimada de tots els estimats de sempre, la taula ben parada de la mare, el pare cansat, però sempre amb el seu somriure edificant, hi som tots, és la màgia del mes d’agost, tots en pau i bé i amor…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada