Aquells ulls blaus, com una música de cel, de mar, aquella cua de cavall alta, rossa, elegant, pausadament rítmica, aquella faldilla de quadres, amb tres botons de colors diferents… Aquell somriure fi, en un principi, però que molt fàcilment arribava als ulls i, aleshores, era un somriure en blau, de cel, de mar… Aquell jersei vermell, que feia joc amb la faldilla i cridava força l'atenció, encara que tot li esqueia bé… Era bonica, especial, com una llum que fa màgia dels colors, com un sol que fa meravelles amb la rosada que hi ha damunt la gespa, com un bon dia amb amor…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada