Sóc la veu callada que escriu damunt dels silencis,
…que mai haguessin hagut de callar.
Sóc aquella veu que no clama,
però que només s'escolta en el desert,
quan el vent sec acudeix a recollir-la per a mostrar-la…
natural a la fantasia de la vida sana, noble i vertadera.
Sóc, sí, sóc aquella veu, aquell so que sona i ressona
…en la consciència i que em marca el camí en la foscor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada