Em fa gràcia quan veig que una tórtora o un colom amb una branca al bec i fent viatges cap a un arbre proper. M'entra com una mena de tendresa, és allò del niu i els ous, els ous i els pollets amb aquelles boques tan obertes cercant el menjar que els pares els porten puntualment. Bé, avui estic una mica tou, però ja m'agrada poder mostrar la meva sensibilitat al sol del dia…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada