"Paracotes"... l'àvia m'explicava, que eren les pastes que es menjaven entre jota i jota, podien ser soles i farcides de figues seques o prunes seques, però sempre molt bones. Al poble també fan semblant les de flors de carabassera, on igual són bones amb una mica de sucre o de sal. També en fan unes que en diuen borraines, amb les fulles d'aquesta planta, que també són molt bones i fins i tot posen una mica de mel per damunt i aleshores són delicioses… A la Teresa li surten boníssimes, sobretot les farcides amb figues seques. Bé, paracotes!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada