Una casa de muntanya amb moltes vaques y molt de verd, noia paralítica en recuperació, noi, bé… senyor que se'n preocupa fins a enamorar-se del tot, les escenes i el paisatge són un encant. A mi la vida del camp em té guanyat, a més el bon senyor que fa de bona persona, toca l'acordió a les abelles i hi ha un moment que sembla que les abelles es posen a ballar. Mentre, la noia, que és preciosa, fa el definitiu somriure d'aprovació. Poesia bucòlica…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada