Anem de la mà per l'ombra de l'arbreda,
trepitgem fulles seques, les primeres que cauen i volen
i que ens recorden, a deshora, tot l'esplendor de la tardor.
Anem de la mà fins a la font del bosc,
on ens espera el nostre banc de pedra per contemplar de prop
com rauquen les granotes damunt de les fulles del nenúfar.
Molt prop, a pocs metres, hi és l'alzina…
que fa anys que ens acull amb la seva ombra generosa.
Anem de la mà, ferms i sans, cercant un futur sa
…entre la natura i l'aire pur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada