Caminant fins al far

I un, avui, recorda les caminades fins al far del port de Tarragona, les muntanyes de carbó i un aigua en suspensió per fixar-lo i que no aixequi massa pols. I com no, els vianants habituals, la noia misteriosa d'edat indefinida i amb un aspecte discret, però de molt bon veure, la rossa dels patins amb la cua de cavall molt alta i les cames llarguíssimes, la parella gran agafats de la mà i amb un barret de palla que camina a poc a poc amb la de ampolla d'aigua a la mà. Bé, bon record, molt bon passeig, molt distret, molt agradable, divertit…