El poeta estima

I en tancar els ulls, el poeta somriu, veu damunt del mar tots els blaus del cel i pensa en escriure amb lletres d'or i als dictats de l'ànima, tot allò que sent. El poeta sempre sembla que està enamorat, fins i tot de l'amor, i és clar, aleshores clama sentiments. El poeta estima però també experimenta tot el desamor i la frustració, i el respecte pels sentiments que no gaudeixen de cap afinitat i de cap correspondència vital…