M'encanta quan observo els amors de primera joventut, s'han trobat al mig de la placa… Ella, una moreneta amb una cara preciosa i uns ulls que li parlen i il·luminen l'entorn, porta una gran ampolla d'aigua, com aquell que abraça a un nen. Ell, un noi espigat, una mica més alt i amb cara de nen, porta uns pantalons amb forats. Tots dos és veuen modernets, actuals, ell s'explica expressiu, ella sembla molt receptiva, hi ha un moment en què sembla que s'apropen, ell l'agafa de la mà on no hi és l'ampolla d'aigua, la cosa promet, però jo he de marxar… amb un somriure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada