Sempre festa gran a casa nostra, ja ho he explicat alguna vegada… el pare es deia Pedro, jo era Pedrito i el meu fill Pere. Gran decepció quan va deixar de ser festa, però la mare va continuar, fins que va poder, fent els seus extraordinaris, artístics i boníssims canelons d'estiu, feia com una mena de margarida a cada plat, que era tot un goig de veure. Sempre units, junts, a casa, sempre tots al cor, per sempre més, al cor...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada