Visc a Tarragona i, a cops, exerceixo de tarragoní... i un va a "tocar ferro", és a dir, s'apropa a tocar la barana de ferro del balcó del Mediterrani, i allí extasia una mica, amb la visió panoràmica i espectacular: la platja del Miracle, l'estació del ferrocarril, el Serrallo port de pescadors, un lloc per al iots i el mar, amb un pont que s'obre per poder deixar passar els vaixells més grans… Bé, viure a Tarragona i, a més, prop del mar i del riu és un privilegi que el gaudeixo com cal. Avui he caminat una estona per la platja, m'he mullat els peus, gran plaer, les ones et fan un massatge...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada