Sóc a Deltebre, sempre un plaer i un honor gaudir de la família i del paisatge, ara ja verd, dels arrossars, paisatge pla de riu i mar, escoltar la seva parla tan agradable i musical, que sempre penso que ha estat poc valorada. Avui, en un bar, he escoltat un jove que s'acomiadava d'un altre tot dient: "Adéu mano meu, faig avio, vaig paca casa a gitar-me que, astic malmetut", la qual cosa en català més o menys normatiu, seria així: "Adéu amic meu (o germà meu), vaig de pressa cap a casa a posar-me al llit que estic cansat i mort". M'encanta la nostra parla i cada cop que sóc aquí ho gaudeixo...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada