No he cercat mai el llorer o la proesa, més aviat un es complau amb l'afinitat i la confiança, el complement i la pau plasmada en silencis de luxe. Un somriure m'ha fet feliç, m'ha obert les portes del teu cor, i he pogut veure tota l'excel·lència del teu sentir. I això és el llorer, la pau, la recompensa, la proesa, el miracle de la vida, l'oxigen, l'energia... que et fa seguir endavant, ple de fe i joia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada