Em costa, no puc, mai he pogut...
allò d'arrencar una rosa del jardí,
però sí que vaig procurar passejar
pel carrer on les roses s'assemblen a tu,
i ho vaig fer amb tu, i vaig pensar
que tu formes part del meu cor,
i mai seràs arrencada de mi.
Sempre vaig pensar amb el niu,
en un bosc, prop del mar i del riu,
...i lluny de tothom.
Jo, qui mai arrancaria una rosa del jardí,
pensava en endur-se, per sempre i per mi,
a la millor rosa del jardí més bonic...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada